El naixement de la República Popular Xina

La Revolució Xinesa

Abans de la Segona Guerra Mundial, la majoria de la població xinesa vivia de l'agricultura. La terra estava en mans dels grans propietaris i era treballada per camperols sota un règim de tipus feudal. Periòdicament s’hi produïen fams, que comportaven la mort de milions de pagesos.

Després de la destitució de l'últim emperador (Pu Yi) al 1911, la Xina es va convertir en República gràcies a una revolució antidinàstica i antiimperialista. El poder va passar a les mans de les forces nacionalistes del Partit Guomindang (Partit del Poble). El líder d'aquest partit va ser l'intel·lectual Sun Yazen qui presidí el país provisionalment l'any 1912.

Aquesta nova República no dominava tot el territori xinés ja  que van aparèixer els denominats  “senyors de la guerra” els quals es van enfrontar amb les forces burgeses de Guomidang. La lluita anti-Guomindang va provocar que el general Chiang Kai-shek dirigís un nou govern autoritari i nacionalista. Més endavant, el mandat de Chiang Kai-shek va evolucionar cap a una dictadura que no va abordar les reformes  agràries necessàries.

L’any 1921 es va fundar del Partit Comunista Xinès que s’enfrontava a la política dictatorial del govern vigent. Tot i així tots aquelles persones amb ideals comunistes van haver de viure en clandestinitat ja que el president Chiang Kai-Shek ordenà la seva persecució l’any 1927. En aquest ambient comunista, Mao Zedong va esdevenir un líder fonamental per la població pagesa a la zona de Caton. Entre el 1934 i el 1935, els comunistes, patint una repressió governamental ferotge, van protagonitzar el que es coneix com la “Llarga Marxa”. Fou una expedició d’unes 100 000 persones que van travessar deu mil quilòmetres a peu per establir-se a la província de Yenan i crear-hi una República Popular que seguís un model socialista.  

Durant la Segona Guerra Mundial, la província xinesa de Manxúria  va ser envaïda pel Japó (1937). Aquest fet va provocar que comunistes i el Guomindang s’unissin temporalment per lluitar contra els japonesos. Després de la derrota del Japó, van recomençar els enfrontaments, entre govern i opositors, (1945) i la Xina va entrar en Guerra Civil. Gràcies al suport de la població pagesa, l’exèrcit comunista va acabar ocupant Pequín fent una gran ofensiva militar. L’1 d’octubre de 1949, Mao va proclamar a Pequín la República Popular de la Xina. Així doncs, la Xina es proclama un país comunista i les persones del Guomindang es van refugiar a Taiwan, que es convertí en una República nacionalista amb suport nord-americà.

El govern de Mao Zedong va ser autoritari imposant un règim comunista pro-soviètic. Va acabar amb la propietat privada i va reformar els costums ancestrals de la població xinesa. L’ensenyament tenia una estructura jeroglífica simplificada per tal de formar ràpidament a tota la població inculta. El Partit Comunista també va reprimr tota dissidència interna i va establir una política exterior orientada cap als països del Sud. Mao Zegong es va decantar per un aliat plenament comunista com era el cas de la Unió Soviètica.

 La nova Xina es va reorientar cap al model Soviètic col·lectivitzant la terra (cooperatives agrícoles) i prioritzant la indústria pesant. Com que els resultats no van ser els esperats, Mao va proposar el trencament amb l’URSS (1958) i la posada en marxa d’un model propi cap al desenvolupament del socialisme “El gran salt endavant”. Es van crear comunes populars, que eren centres econòmics, administratius i culturals, amb una vida totalment col·lectiva. Els Resultats econòmics d’aquest nou projecte van ser catastròfics el que provocà tensions i crítiques, de la població més il·lustrada, cap al Partit Comunista.

Així va començar l’anomenada Revolució Cultural(1965-1969). Mao va perseguir i va reprimir durament tots els sospitosos de ser contrarevolucionaris o pro capitalistes de i es va incitar a tot el país a seguir les directrius maoistes, recopilades al Llibre Vermell. Aquesta persecució va ser possible gràcies a la mobilització de les masses juvenils enquadrades dins la Guàrdia Roja.

L’any 1976 va morir Mao Zedong i Deng Xiaoping va liderar el Partit Comunista Xinés. El nou govern va reorientar l’economia i la política de la Xina procurant obrir-se cap a l’Occident i iniciant l’anomenat socialisme de mercat (sistema mixt en el qual coexisteixen l’economia col·lectivitzada i diversos elements capitalistes).

Aquesta obertura econòmica no ha comportat una obertura política. El Partit Comunista Xinés continua tenint el monopoli del poder i les llibertats fonamentals no es respecten. Això ha generat conflictes, l’exemple més greu dels quals va ser la repressió de la manifestació popular de la plaça de Tiananmen el 1989 (Primavera de Pequín).

Per Marta Sánchez